Parlar amb la branca

(Joan Josep Roca)

Com demanaria

que vingués tardor

amb un aire dolç,

un polsim de joia.

Parlar, amb la branca,

per fer li saber

que dalt s'està bé,

però el vol m'agrada.

Eixiria així,

sense massa por,

a trobar la riba.

Em vull amanida

a sentir el dolor

si resto al camí. 

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

Tardor.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

consonant, número de versos 14, 1 estrofa, 7 síl·labes.

 4. Opinió personal.

No m'agrada tant.