Ovidi Montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
Ovidi Montllor i Mengual,^[1] conegut artísticament com a Ovidi Montllor, (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - 
Barcelona, 10 de març de 1995)^[2]fou un actor i cantautor de la Nova Cançó valencià, amb una extensa 
trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de 
pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.
Els cançons que va fer. 

• La samarreta
• La fera ferotge
• Homenatge a Teresa
• Va com va
• Perquè vull
• L'escola de Ribera
• La cançó del cansat
• La cançó de les balances

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

La cançó de les balances

(Josep Maria Carandell)

Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia els comptava.

La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
doncs de comptar en sabia,
però amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se,
i va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:

Quan vindrà el dia en què l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terrer més bones,
més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia en què a l'home
no se'l pese amb les balances.

El rei va sentir el noi,
el va fer agafar i amb ràbia
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant, la canten.

La cançó del cansat (Ovidi Montllor)

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m’ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d’empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu 

pensament sobre la vida.
No m'agarda cap dels seus cançons, son molts avorrits.