Exercicis interactius
Més exercicis interactius sobre l'accentuació:
http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3
martes, 13 de febrero de 2018
Dictadura
1. Cerca informació sobre el que és una Dictadura. Penja imatges representatives i les expliques.
és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador),
generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió
de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza,
la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment
institucionalitzat l'oposició arribi al poder.
2. Què creus que es vol dir quan es parla d'una dictadura encoberta? Justifica la teva resposta.
Que pot governar un altre en temps de l'eleccions.
L'accentuació
Aguda, plana o esdrúixola? – http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/accentuacio.htm
martes, 6 de febrero de 2018
Stop bullying
.jpg)
L'assetjament escolar (també conegut com fustigació escolar, matonaje escolar, maltractament escolar, és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d'un temps determinat tant a l'aula, com a través de les xarxes socials, amb el nom específic de ciberassetjament. Estadísticament, el tipus de violència dominant és l'emocional i es dóna majoritàriament a l'aula i pati dels centres escolars. els protagonistes dels casos d'assetjament escolar solen ser nens i nenes en procés d'entrada en l'adolescència, sent lleugerament major al percentatge de nenes al perfil de víctimes.
2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...
Carla Herrero és també Silay Alkma. Avui són la mateixa persona, una noia feliç de 17 anys. Però durant molts anys van ser dos. Carla, la nena, l'adolescent que va patir bullying durant vuit anys, i Silay, la nena, l'adolescent que escrivia amb metàfores sobre el dolor fosc. Fins que van veure d'on venia el dolor, perquè no ho sabien"Em sentia inútil, creia que no era ningú, tenia angoixa, desesperança, depressió ..., em humiliaven psicològicament, també físicament, em van convertir en la seva diversió". Ho explicava ahir la Carla, que, diu, ha perdonat i s'ha perdonat a si mateixa i que considera que haver patit és un do que ara té -juntament el de l'alegria- per poder entendre a les persones. Va convertir la seva història en el treball de recerca de batxillerat i ha guanyat el premi Consell Social en temàtiques de joventut de la Universitat de Girona. Vol compartir la seva experiència i el que ha estudiat sobre el tema per ajudar els que estan perduts.El bullying va començar quan tenia vuit anys en el seu col·legi de Tordera (Barcelona). Era una mica grassoneta, diu, i de seguida es va quedar sola, cada vegada més sola. Llavors es va anar tancant en si mateixa, no s'atrevia a parlar, ni a mirar als ulls dels altres. Anar a l'escola era horrible, però mai va dir res -els seus pares es van assabentar del bullying quan va publicar el seu treball i el vídeo que li acompanyats. Ningú es va adonar, cap professor, i ella va sentir -recorda- que no existia.Pesava tant la solitud que als onze anys va fer tot el possible per integrar-se en un grup, i llavors va començar l'assetjament grupal sobre ella, orquestrat per la líder i seguit a cegues per les altres. En aquesta etapa de pas de la infància i de l'adolescència, en què es pren consciència de la pròpia personalitat, la Carla assegura que no sabia qui era, ni què li agradava, ni què volia, però no sabia per què. "El grup inicia una pressió psicològica subtil que provoca una confusió a la víctima -escriu al seu treball-. Aquest és el primer pas que permetrà la inhabilitació del pensament propi de forma gradual. Després, amb comentaris sarcàstics s'intenta situar aquesta persona en una posició d'inferioritat ia continuació es la segueix sotmetent a maniobres hostils i degradants que la convertiran en un simple objecte fàcil de manipular ".Les noies del grup quedaven, recorda, per orquestrar com anaven a humiliar-la. I Carla vivia en un món cada vegada més negre. Li van posar tota mena d'etiquetes, es considerava una nul·litat escolar, una noia problemàtica ... i com més s'humilia una persona, diu, més mal es deixa infligir. I llavors es fan coses que no s'haurien de fer, com un crit de desesperació ... Però ningú escoltava.Per això, per la Carla el més important és trencar el silenci amb què un mateix s'ha embolicat, i tracta de fer-ho entendre amb el seu treball A la recerca de la pròpia identitat i especialment amb el vídeo El dolor silenciós. Trencar, sobretot, la por a expressar-se i a expressar que un, potser, és diferent als altres.La protagonista d'aquesta història va començar a veure a poc a poc que les coses no quadraven, que gaudia més parlant amb altres persones que amb les del seu grup fins que un dia, quan s'acabava l'ensenyament secundari, algú li va preguntar què volia estudiar. Carla ni s'ho havia plantejat, pensava que com li deien que era inútil no podria fer el batxillerat, i li va cridar l'atenció no saber ni què volia, ni quines eren les seves habilitats. Va pensar que sí que podia estudiar, i va començar a obrir els ulls.Amb el batxillerat va arribar un canvi de centre educatiu. Podia començar de nou, ningú la coneixia. Va començar a parlar, la relació amb els companys va ser bona i es va adonar del que li havia passat, que ningú abans li havia explicat el que era la paraula amistat. Pensava que en el seu grup estaven les seves amigues."Sóc l'objecte que algú va oblidar. Sóc el titella d'unes bruixes amargades", ha escrit Silay al seu diari recordant els anys de bullying. El treball de l'institut li va servir per estudiar científicament l'assetjament escolar i avui Silay Alkma és el pseudònim literari de Carla Herrero, una persona que diu que se sent en pau i que vol enviar missatges positius, d'ànim i de superació, en els molts circuits a la xarxa que en parlen i en els quals expressen el seu dolor els adolescents. Fer-ho amb la seva experiència personal, propera i de noia jove, i no ex càtedra. El problema existeix, però sembla, opina, que es comporta, que es deixa passar, i que són pocs els professors que es preocupen quan, recorda, pot acabar en suïcidi.Els pares de Carla van saber al veure el vídeo. Mai no els va dir res, era una nena tancada que no deixava que s'acostessin i, moltes vegades somreia. "Sí, molts vam somriure per amagar el nostre dolor", diu. "Conec les llàgrimes, la soledat, les humiliacions, la bipolaritat, la psicosi ...", ha escrit Silay en recordar el dolor, però avui ha dit adéu a la solitud - "On vas? No em busquis"-. Arran de la difusió del seu treball i del vídeo, molts nois i noies s'han posat en contacte amb ella i han anat a veure-la per xerrar. Carla començarà la setmana vinent la carrera de Psicologia a la Universitat de Girona.
3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?
Dir-ho als meus pares i als professors per trobar una solució i sinó a la policia.
L'accentuació
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré ale pagès imprès
irlandès cinquè només entès també
consomé congres gairebé faré interès
això ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs cotó refós
exclòs allò però sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
riuèt colliu demà premís aniran
algùn llumins Ramón porro avis
així crostó votació anireu Ferran
procés respon cigró campió espai
corríem deies telèfon dèbil reiem
escrivia origens parlàvem orfe fessin
xerif llàpis avisaven núvol diguéssiu
fèieu cantàveu fenomen sortíeu cèrvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia polícia camera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpíades diòptria xassis elit
xandall medul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil fútbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu nét te un ós de la mà mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els béns de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, però només
recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè
volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que
es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de
que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia
com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït?
Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim apat
que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que
hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia
per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun
problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva
companyia d'assegurànces amb l’estúpida pretensió que li poguessin
resoldre el problema. Després de prèmer els numerós que indicava la
targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una
d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer
perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla
sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomès li ho sembla,
perquè amb la cridòria i els claxons dels conductors dels vehicles no
podia sentir res. Allò era un caos!
No tenia la funció sanitària ni tampoc la
d’administrar cures pròpiament dites, si no que mes aviat tenia una
activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula.
L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones
pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones
malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n
feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el
cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre
els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basíli per explicar-li
el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié
així que obri els ulls fou una tortora a l’àmpit de la finestra. Mes
petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un
collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li
estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia
parrupejat a la finestra. Sabé que era una tortora perquè la Sofia
digué: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havía
recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa
es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un
badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt
d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que
havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora
records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman
Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la
versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un
suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un càpitol de l’Alcora,
segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques,
trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència,
lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser suficient perquè l’Índia, pais amb una important minoria
musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva
publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar
l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple
indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
SOLUCIONARI:
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/
La vida després de Déu, Matthew Tree
SOLUCIONARI:
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)