El naixament de Venus

El naixament de Venus

1. Observa aquest quadre atentament "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli (Renaixement) i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? Què nom?

Es una dona molt preciosa, se nom Fatema.

      És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?

Està casada amb Abdul, tenen 8 fills, una dona molt sana 

És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?

Senyora de casa no surt molt.

Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?

se esta descansant de tan netejar la casa.

Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

Està molt feliç amb Abdul, van a vegades anar a comprar junts. 

...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada.  Mínim 25 línees.

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

Una veus Fatema era a la platja, nedant tranquil·lament, i justament pas Abdul prop de la platja

caminant tranquil, i veig Fatema es va enamorar dels seus turmells era super preciosa, s'anava

acostant preparlar amb ella.

Fatema si noto que el tio s'està acostant d'ella, va ser ella, li va dir hola, Abdul no sap que dir es

va quedaren blanc.

Abdul, va dir a Fatema et vols venir a prendre un te amb mi, Fatema accepto. 

Després de temps 

van arribar a Cafeteria Merhaba Cous-cous, van prendre el te, Abdul no parava de mirar-la, Fatema

va començar baixar els mitjons perquè Abdul si fixa en els seus turmells, i que es va enamorar d'ella 

més.

La va preguntar on vius Fatema, ella li va dir la adreça incorrecte, després de temps Abdul ha 

anat a la direcció no ha trobat res.

Ell pensant en ella sempre, després de 5 anys va ser amb el seu 

camell per la platja, i veig Fatema, que estava asseguda, Abdul s'ha caigut del camell Fatema es va

posar a riure, i a ell no li importava si es rei d'ell o no, li importava més que la va trobar després de 

tant de temps, es van parlar i al final Fatema es va enamorar d'Abdul, van parlar de tot i la va 

sorprendre amb la seva pregunta, Et vols casar amb mi?

Fatema ni ho penso i li va dir que, si.

Es van casar, se'n van anar de Lluna de mel a Egipte per muntar tots els tipus de camells. Fatema

era el seu somni d'anar a muntar els camells, i muntar els cavalls Àrabs. 

Fatema ha tingut 8 bessons, Abdul estava super content, ha estat tota la nit pensant en noms dels seus fills, eren

Halima, Khadija, Fatiha, Nasera, Meryam, Ali Baba, Mohammad i Amine.

Redacció

Redacció

1. Fes una redacció sobre com has viscut aquest primer trimestre. Pots explicar com t'has sentit, 

com l'has viscut, si has fet nous amics o si has consolidat alguna amistat, si has fet la feina

suficient, quina és la feina que més t'ha agradat, etc...

Cada vez me va perfecto en este curso, es una clase genial, nos reímos cada vez por tres, ya llevas
más de 2 años de amistad, para mi ya son nuevos amigos, aunque conocía a algunos pero ahora ya
nos entendemos mucho mejor, y hecho unos amigos más, y con los profes genial.
Hago todo lo que puedo para sacar buenas notas, podre esforzarme un poco más, y lo que me
gustado más estar con mis amigos y los profes.

Literatura castellana: Benito Pérez Galdós

Literatura castellana: Benito Pérez Galdós

 CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS (busca la información en internet):

Dónde y cuándo nació Benito Pérez Galdós?

Las Palmas de Gran Canaria, España, 10 de mayo de 1843.

1.2  ¿Cuál es el título de su primer novela? ¿En qué radica su importancia?

 La Fontana de Oro, 

1.3  En la década de los 70, Galdós desarrolla una narrativa de tesis, un ejemplo sería Doña Perfecta. ¿Cuál es su fecha de publicación? Indica el título de otra novela de tesis perteneciente a la misma época.

1876, La sombra

1.4  Durante la década de los 80 publicó Galdós sus “Novelas españolas contemporáneas” en las que describe la sociedad madrileña de su época, especialmente las clases medias, alejándose del maniqueísmo de su primera etapa. Destaca en este periodo Fortunata y Jacinta. Resume el argumento de esta extensa novela e infórmate de si ha sido versionada para la pequeña o la gran pantalla. (En el blog La clase de hoy 2012 puedes ver un documental televisivo con motivo del centenario de su publicación).

 La Regenta de Leopoldo Alas,​ una de las más populares y representativas del realismo literario español y de la novela española del siglo XIX. Situada en el Madride la segunda mitad de dicho siglo, relata las vidas cruzadas de dos mujeres de distinta extracción social unidas por un destino trágico.

El Petit Príncep

El Petit Príncep

1. Fes la sinopsi ( És una recopilació de dades dels punts principals d'una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç, ja que la sinopsi ha de buscar l'interès del lector per l'obra que s'hi explica) de la pel·lícula El Petit Príncep.
El petit príncep després de fer gran, s'ha olvidat de tot, l'ha costat recordar

Emocions

Emocions

 


         1. Explica quina és la cosa que més et fa enfadar del món i per què? (Com et fa sentir, quines sensacions tens...) Mínim 15 línies i has de penjar imatges representatives.

La injustícia, porque me da rabia ver injusticia y no puedo hacer nada

Un poc de literatura

Un poc de literatura

    1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?
Joanot Martorell (València, aprox 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

La seua naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un donzell de Bretanya, instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc. Tirant és armat cavaller en el casament del rei d'Anglaterra i venç en els enfrontaments de les festes nupcials. Després de viure l'ambient de la cort reial anglesa, va al Mediterrani acompanyat per Felip, el fill petit del rei de França, i, juntament amb el rei de Sicíliasurten en defensa de l'illa de Rodes assetjada pels turcs. Trenquen el setge i repel·leixen els invasors. Tirant va forjant-se un nom com a cavaller valent i hàbil. L'infant Felip s'enamora de Ricomana, princesa de Sicília, i aquesta s'hi acaba casant gràcies a la destresa de Tirant per dissimular les patotxades de l'infant francès.
    2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.
  
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. 
Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497 en edicions incunables. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.

 El llibre tracta d'un noble cavaller que pertany a la familia de Roca Salada. És un guerrer valerós, virtuós i admirable que sempre intenta ajudar a tots. Lluitant és invencible. 

És molt lleial amb els seus estimats i coneguts. Serveix amb tot el seu cor al seu senyor i sempre és fidel al seu amor, la princesa Carmesina.

Socials

Socials

 

     1. Explica el que era el feudalisme.

El poder absolut del rei.

     2. Dibuixa la piràmide del feudalisme amb els diferents estaments.

     3. Explica amb les teves paraules quin era el pensament il·lustrat. 

         Cita'n autors importants i explica'n les seves teories.

Frases emblenàtiques del Petit Príncep

Frases emblenàtiques del Petit Príncep

"Antoine de Saint-Exupéry, cèlebre escriptor i aviador francès, autor d''El Petit Príncep'. Aquesta efemèride ha sigut celebrada a les xarxes socials com Twitter, on Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família d'aristòcrates de Lió i desaparegut el juliol del 1944 quan pilotava un avió de l'Exèrcit francès, ha sigut 'trending topic' del dia. Per recordar-lo, repassem algunes de les millors frases d''El Petit Príncep', la seva obra més famosa. Trufada d'experiències autobiogràfiques, aquesta novel·la curta és el llibre francès més llegit i més traduït del món. Considerat un llibre per a nens, en realitat tracta temes profunds com el sentit de la vida, la soledat, l'amistat, l'amor i la pèrdua."

FRASES EMBLEMÀTIQUES DEL LLIBRE QUE T'AGRADARAN, LES HAS DE LLEGIR, PENJAR AL TEU BLOG I EXPLICAR-NE EL SIGNIFICAT DE CADA UNA:

1. "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)".
Aquest llibre es un llibre per a nens i aquest home ho dedicava a una persona gran, que era el seu millor amic que ho estava passant molt malament i aquest llibre li faria reflexionar sobre la vida.

2. "Quan un està molt trist són agradables les postes de sol".
Aquest llibre es un llibre per a nens i aquest home ho dedicava a una persona gran, que era el seu millor amic que ho estava passant molt malament i aquest llibre li faria reflexionar sobre la vida.

3. "Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d'amics, els homes ja no tenen amics".
 Cada vegada, la gent esta més centrada en la feina, i s'obliden de lo que realment importa en sa vida.

4. "Les paraules són font de malentesos".
Ràpidament se pot mal entendre ses coses si no ens explicam molt bé.

5. "Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible".
 el que realment es important es a dins de una persona per això es invisible.

6. "Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny".
quan una cosa es moltfcil d'aconseguir es molt avorrit i a més no s'arriba gaire lluny.

7. "Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números".
Que sempre volem més del que tenim.

8. "Als grans els agraden les xifres. Quan se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial".
Quan coneixes una persona, has de sabre de on ve.

9. "S'ha de demanar a cadascú el que està al seu abast".
Sempre has de saber amb quina gent amb juntes.

10. "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".
Que la vida no la veus amb els teus ulls si no amb el cor, perquè el cor et fa senti a cada moment de la teva vida les diferents emocions de cada moment.

11. "Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'un de l'altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món".
Quan perd alguna persona després pot ser ten arrepentiras

12. "El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou".
Que no tot és dolent que sempre i haura una mica de alguna cosa que et agrdarà

13. "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".
Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".Pot ser una persona comensi que no sigui res a la teva vida i després sigui una persona molt important a la teva vida.

14. "És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important".
Sempre has de lluitar per el que vols aconseguir, mai te has de rendir.

15. "És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi".
Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi".  No has de jutjar mai a ningú perquè després pot ser ten arrepentesquis 

El Petit Príncep

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

Heu de saber que ja hi ha la pel·lícula en dibuixos animats i és molt bona. 

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.

El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.